El dimarts passat vàrem fer seminari final de les Pràctiques I del
estudis de GEDI de la UIB a la Seu d’Eivissa, i per primera vegada, les
presentacions del projecte de millora es varen fer en format de Pechakucha.
Com sovint fins ara, la inseguretat de les alumne entorn a la tasca a
fer, desperta inquietud i certa desconfiança, i durant tot el semestre, he anat
sentint breus comentaris sobre la dificultat afegida que és tenir un temps
limitat per a la presentació.
En canvi, la sessió de Pechakucha va resultar en la millor sessions de
presentacions sobre projectes de millora que he vist mai des de que estic a la
Seu i faig Pràcticum. Afortunadament, na Neus i na Tiana, tutores de Pràcticum,
pensen el mateix, i aquest el diagnòstic que varen fer en acabar la sessió:
-
les alumnes s’han sabut centrar en
el que és important, i han sabut sintetitzar
-
la sessió ha estat molt més
dinàmica i això ha permès centrar
l’atenció per igual en totes les presentacions
-
les alumnes s’han preparat molt bé
la seva presentació: han llegit menys i s’han expressat més. I a més, estaven
perfectament coordinades, havien preparat la presentació donant-se torns
alternatius, així com anava presentat
-
la qualitat visual de les
presentacions ha estat millor: més imatges i menys text
A més de tots aquests comentaris, també es pot valorar el següent:
-
només una presentació no tenia
imatges lliures
-
totes les presentacions incloïen
l’adreça URL de les imatges
-
només una presentació tenia més
text que imatges
-
una presentació a més d’estar
basada en una equilibri entre ús d’imatges i text, incloïa gràfics elaborats
per les alumnes
Finalment, una alumna va demanar que per properes convocatòries es
permetessin altres eines tot respectant igualment, el format de 20x 20. Tot i que ara no n’estic molt segura que
ampliant la flexibilitat de les eines, es pugui respectar el format e 20x20 és
evident, que aquesta ha de ser una proposta a considerar.
Dos anècdotes més de la sessió:
-
Just al principi de la sessió vaig
preguntar si tenien clar com programar l’eina de presentació perquè passàs als
20 segons ja que no havia rebut cap consulta sobre això. I una alumna em va
dir: “Gemma, és que ja són tres any de TIC”
-
En veure que les presentacions
eren tan bones, i la sessió anava tan bé, em vaig animar a fer algun tweet a
Twitter, i algunes companyes de la UIB, campus Palma, es varen fer ressò del
que fèiem a Eivissa. Fins tot, n’Aina Escala, del servei de Comunicació de la UIB, es va interessar per
l’experiència i va proposar-la a un company que porta un apartat de premsa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada