Ara que estic acabant les avaluacions de les assignatures d’anglès
d’aquest curs 2011-12, puc fer una valoració sobre els artefactes que s’han
creat en aquestes assignatures en el marc del projecte de l’eportafoli -i dels quals se'n pot veure una selecció en aquesta entrada del bloc que tenc de la meva docència a la Universitat.
En aquest tercer any d’implementació del projecte, el número d’alumnes
matriculats en les assignatures d’anglès, inclou alumnes de tercer, segon i
primer curs, és a dir, amb diferent nivell de coneixements i experiències
prèvies de treball amb l’eportafoli. Tanmateix, les xifres entorn als diferents
criteris de valoració de la qualitat dels projectes mostren l’avanç
generalitzat en l’ús de les eines TIC per aprendre.
Per una part, les imatges i recursos que es varen usar en el primer
curs no respectaven majoritàriament, els drets d’autoria ni les llicències
Creative Commons. Enguany, absolutament tots els artefactes creats respecten
aquest criteri d’avaluació. En el primer any, alguns artefactes presentaven
problemes de so, la qual cosa va ser un factor important per a una correcte
avaluació de la competència comunicativa que es demostrava amb l’artefacte, i
objectiu pel qual es demana. Enguany, cap artefacte ha presentat problemes de
so. Finalment, en el primer any, la majoria d’alumnes usaren només una eina, i
pocs, es varen atrevir en lús de més d’una. Enguay, tots els alumnes han
experimentat com a mínim, dues eines diferents.
Òbviament, les condicions de l’avaluació de les assignatures d’anglès
d’enguany, han contemplat més estrictament el respecte a dos condicions: el
respecte a l’autoria dels recursos en la construcció de l’artefacte i la
qualitat de l’audició de l’artefacte. Per altre part, també s’ha fomentat
l’experimentació d’eines diferents i la creativitat en la composició dels
artefactes.
Però tanmateix, tot i aquest foment explícit, la resposta de l’alumnat
davant aquesta exigència ha estat positiva: d’acceptació del repte i de
gaudiment del procés de construcció de l’artefacte, com mostra el nivell de
creativitat d’alguns artefactes construïts.
El grup de tercer no ha presentat cap resistència ja, i fins i tot, hi
hagut alumnes que s’han animat a experimentar altres eines que fins a les hores
no havien usat mai. Per tant, això és evidència de què algunes alumnes ja han
arribat a aquesta capacitat que es busca en el projecte, de l’ús de les eines de
la Web 2.0 amb autonomia. El grup de
segon era el grup d’alumnes menys nombrós, i tal vegada, el que menys
experiència té en l’ús de les eines, però han aconseguit l’objectiu de crear
l’artefacte sense massa problemes, més enllà d’algun entrebanc purament tècnic.
Del grup de primer, el grup que ja ha
passat per una important immersió en tecnologia i metodologia d’eportafoli en
el primer semestre, com ja va sent la norma, les alumnes han mostrat una gran
motivació per la construcció creativa dels artefactes. Finalment, si ha hagut
algun moment d’actitud negativa a l’aula, ha vengut, en aquest cas, del grup de
primer que no ha passat per aquesta immersió tecnològica i metodològica.
Aquestes alumnes enmig dels segon semestre, s’han trobat que havien de profunditzar
en les habitats tècniques que el projecte demana. El fet és que com que enguany
hi hagut tallers a nivell tècnic oberts a tots els grups, no hi hagut massa
problemes tècnics tampoc en aquest sector d’alumnes, però tot i les tutories i
les presentacions del projecte, el que sí encara no havia progressat entre
aquest grup és l’actitud envers la tecnologia a l’educació. Finalment, gràcies
a l’ajut de companyes amb més habilitats digitals, la sessió dedicada a la
construcció de l’artefacte, els materials de suport, i sobretot, l’exemple dels
artefactes que s’anaven construint, aquest grup d’alumnes també ha assolit
l’objectiu de la construcció de l’artefacte respectant els criteris citats
anteriorment.
Així
doncs, una nova dada que possiblement no aparegui a la tesi perquè queda
fora de l’anàlisi (recordem que ens
centram en la primera promoció i en la
tercera promoció en el seu primer semestre a la Universitat), analitzada breument
i just al moment, que ajuda a observar el progrés del projecte i la seva
bona i definitiva evolució en el tercer
curs d’implementació.