Entrevistes i grups de discussió 2011

En aquestes vacacions he acabat de fer les entrevistes i grups de discussió de seguiment del projecte d’eportafolis a l’Educació Infantil que estic realitzant amb motiu d’aquesta investigació. Han estat sis debats, concretament, tres entrevistes amb professorat i tres grups de discussió amb alumnat amb un total de més de sis hores de gravació que ara he de transcriure. Tot i que de moment, només he fet les trobades i que just acab de començar la feina de la transcripció de tot el material gravat, crec que puc documentar en aquest diari les meves impressions.

El professorat està bastant satisfet amb el treball realitzat a partir de la vinculació de les seves assignatures, i les propostes de millora que s’han fet són totes amb la intenció de d’aprofundir en la metodologia de portafoli. Aquest fet em sembla un bon indicador de la satisfacció del professorat ja que després d’haver treballat amb l’eportafoli en un curs, té la intenció de millorar la seva proposta, i no al revés, de no repetir l’experiència, que podria haver estat també una opció per la seva part.

En general, i especialment de les entrevistes amb l’alumnat, em qued amb un missatge molt més positiu que no l’any passat, que com es pot veure aquí, va ser eminentment negatiu i crític.Per què aquesta impressió? Doncs perquè les alumnes majoritàriament, han dit:

• Que han evolucionat molt a nivell tècnic, que coneixen millor les eines, la qual cosa els ha ajudat a reduir el nivell d’angoixa.
• Que una part del grup considera que ha desenvolupat una competència suficient per seguir experimentant noves eines autònomament.
• Que també són més favorables a les TIC a l’educació perquè han entès tot el que pot aportar a la seva futura docència
• Que tenen la intenció de seguir aprenent amb les tasques que dins cada assignatura vinculada al projecte se’ls proposi d’aquí endavant
• Que els ha aportat un canvi significatiu en el seu aprenentatge perquè estan agafant l’hàbit d’ampliar aprenentatge buscant nous recursos a la xarxa, crear artefactes on mostrar el seu aprenentatge
• Que els seus eportafolis mostren en bona manera, personalitat de cadascú. Cada eportafoli és diferent perquè responen a les característiques individuals de cada aprenent

Tanmateix, tot i que aquesta impressió és real i està basada en les pròpies declaracions de l’alumnat, encara queda molt per fer com es pot detectar també tot el següent:

• Que hi ha alumnes que tot i reconèixer el valor de l’aprenentatge tècnic en el present, i el valor pedagògic per a la seva futura docència, es neguen en rotund a documentar el seu aprenentatge més enllà dels mínims que es demanen en el marc de les assignatures vinculades al projecte a cada semestre
• Que hi ha alumnes que senten que encara no dominen les eines a nivell tècnic
• Que hi ha alumnes que no veuen el valor de la reflexió per a l’aprenentatge ni consideren que els hagi aportat res en el seu procés d’aprenentatge
• Que existeix encara un grup de resistència a la tecnologia en educació que es dedueix de la seva nul.la participació en els grups de discussió plantejats per al seguiment del projecte.
• Que la resistència al projecte també ha vengut, pel seu caràcter d’obligatorietat.
• Que donat el treball col.laboratiu que s’està fent a Menorca entre les alumnes per ajudar-se en la construcció de l’eportafoli perquè senzillament, tenen el suport tècnic molt lluny o desdibuixat, podria ser que jo hagi caigut en l’errada de donar un excés d’ajuda que no hagi motiva a l’alumnat a investigar i aprendre amb autonomia.

En quant al testimoni del professorat, puc avançar les següents declaracions:

• El suport electrònic del portafoli ha potenciat l’aprenentatge de les assignatures que s’han vinculat al projecte.
• Tot el professorat ha decidit repetir l’experiència en promocions posteriors. Les propostes de millora que s’han realitzat, a iniciativa del professorat, en algunes assignatures, tenen l’objectiu d’aprofundir en la metodologia.
• L’eportafoli pot aportar tant a l’alumnat que el realitza com al professorat que planteja.
• El portafoli podrà arribar a ser una eina més de l’avaluació del pla d’estudis
• El projecte pot arribar a ser un element de qualitat dels estudis de Mestre a la Seu d’Eivissa que aprofita les possibilitats d’atenció i tutorització que permeten els grups petits.
• El perfil de professorat associat és un element més de dificultat per a la coordinació del projecte. També la carregar professional del professorat associat de la Seu pot ser una barrera perquè arribi a ser considerat com a un projecte compartit per tot l’equip docent, més enllà de la participació puntual amb motiu de la proposta plantejada per un membre de l’equip docent.
• La necessitat de potenciar projectes com aquests, en la línia d’integrar la tecnologia a l’educació donada la seva presència en les etapes en les quals l’alumnat exercirà la seva carrera professional.

Tot això és una relació de les impressions que m’han quedat després de les sis trobades amb professorat i alumnat. Segurament, gràcies a l’anàlisi acurat de tot el material, es podrà aprofundir en totes aquestes línies, així com tal vegada, surtin nous aspectes a contemplar.

Nova acció: alumnat col·laborador

Durant aquest passat mes de desembre hem iniciat una nova acció, entre altres, com explic en aquesta entrada de bloc inicial, dins el projecte d’eportafoli. Es tracta de la convocatòria per primera vegada, de dos places d’alumnat col·laborador, d’un sol mòdul. El fet de que siguin dos alumnes amb només quinze hores és perquè realment, volia començar poc a poc, per poder comprovar amb una certa tranquil·litat què realment, és una tasca adequada per aquest perfil d’alumnes. Una sola alumna hauria treballat molt tota sola en cas de problemes tècnics, tot i el meu suport, així que vaig pensar que el millor era que poguessin formar un equip, encara que sigui de mínims, dos persones amb el mínims d’hores. Si l’experiència va bé, Si el projecte va endavant, i cada any, s’incorpora una nova promoció, vol dir que arribarem a tenir quatre grups treballant, a diferent nivell, amb els seus eportafolis, la qual cosa planteja una gran diversitat que per ser atesa només per una sola persona podria arribar a ser molt complex. I vaig considerar que era un bon moment, ara que ja hi ha tres promocions, començar aquesta nova acció.

I el meu presagi és que serà un èxit de proposta, ja que les alumnes seleccionades, na M.C.V i na N.T.M, que estan fent enguany el tercer curs, i són per tant, de la promoció de referència de la meva tesi, des del primer moment, han començat la feina encomanada amb gran eficàcia i rapidesa, i mostrant una gran motivació per la feina.

La necessitat més urgent de feina era la creació de dos planes amb l’eina de Netvibes per reunir els eportafolis de l’alumnat de primer i segon. Els de segon no en tenien encara perquè l’any passat, com ja hem dit en algun moment, pendents de les valoracions del Tribunal de Treball de Fi de Màster, vàrem considerar oportú esperar un any a generalitzar la proposta. Per tant, ara calia fer aquestes tasques inicials per dos grups.

Així doncs, cada una de les alumnes, s’encarrega de la realització de la plana de Netvibes per un grup, i en les següents tasques, es repetirà la dedicació de cada una en el mateix grup. Per suposat, la realització de les tasques en relació al grup de tercer, és exclusivament feina meva, ja que és el grup de referència de la meva tesi.

Després de la realització de la primera tasca, les següents dos, ja que hem decidit estructurar el mòdul en tres tasques, a cinc hores cada tasca per el total de les quinze hores, podran ser a proposta de les necessitats que hagin detectat les pròpies alumnes. D’entrada també pensava fer dos propostes: la creació d’un altre lloc web on recomanar eines de la Web 2.0 per a la creació d’artefactes en diferents format, i la gestió del compte de Twitter que les alumnes de primer, voluntàrament i espontània varen iniciar. Tanmateix, si les alumnes tenen altres propostes que considerin més prioritàries, estaré encantada que les comentem entre les tres, i les tirem endavant si així ho acordam.

Aprofit per deixar l’enllaç a les dos planes de Netvibes que ja han creat les dos flamants alumnes col·laboradores del project amb que estic encantada i orgullosíssima de comptar:

Netfolio de la promoció 2011-15

Netfolio de la promoció 2010-14

Nova acció: sessions de taller de Blogger i Web .20

Enguany, com a nova acció, entre altres, ha estat l’organització de tres sessions taller, amb contingut exclusivament tècnic, i a diferent nivell d’aprofundiment, sobre el funcionament dels blocs de Blogger i altres eines de la Web 2.0, obertes als tres grups que actualment estan en els estudis de GEDI i a les que es pot assistir voluntàriament, depenent del nivell de cadascú. Per aquesta tasca he demanat al Director de Campus Extens, Dr. Santos Urbina, que com ja és sabut, és el director d’aquesta tesi, el seu vist-i-plau perquè Campus Extens a la Seu d’Eivissa, representat per l’assessora tècnic-pedagògica Marina Arrabal, realitzi aquestes sessions, igual com fa el suport a l’alumnat per a la gestió del seu entorn MOODLE.

Una vegada obtingut el seu vist-i-plau, vaig publiar per a l’alumnat la convocatòria de les dos dates, una per una sessió a nivell inicial i una altra, per una sessió a nivell d’aprofundiment. Aquest és el contingut que s’ha fet en cada sessió:

Nivell iniciació: dimecres, 16 de novembre de 2011 a les 11 h

Continguts:
Obrir un bloc
Enllaçar els blocs de l’eportafoli
Etiquetar entrades
Afegir el gadget d’etiquetes al lateral
Pujar imatges a una entrada de bloc
Posar vídeos a una entrada de bloc
Ocultar enllaços dins un text

Nivell aprofundiment I: dimecres 30 de novembre de 2011 a les 11 h

Continguts:
Afegir gadgets al lateral: gadget llistat d’enllaços i llistat de blocs, gadget HTML/JavaScript, imatges amb enllaç,
Ús d’imatges sota llicència Creative Commons
Llicència Creative Commons del nostre eportafoli
Eines bàsiques: youtube, slideshare, ivoox, flickr etc

La valoració de la utilitat d’aquestes dos sessions ha estat molt positiva i han tengut una bona acollida, sobretot entre l’alumnat de primer curs que no està tenint el primer contacte intens amb l’eina i la metodologia en l’assignatura de Bases Didàctiques i Disseny Curricular, però que vol aprendre igualment l’eina per estar al dia i poder adherir-se més intensament al projecte en les propostes de futures assignatures, segons els seus comentaris.

A la primera sessió hi varen assistir alumnes de primer i segon, i a la segona sessió, només alumnes de primer. Això, d’entrada, en un primer anàlisi ens permet veure com encara el nivell als grups de segon, no és generalitzadament alt ja que al de nivell d’aprofundiment les alumnes de segon que assistiren al d’iniciació consideraren que realment, no podien encara assistir-hi per qüestions del seu propi coneixement. En canvi, les alumnes de l’actual primer, donada la bona acollida de tot el projecte en general, no han dubtat en fer l’esforç d’aprenentatge que dos sessions a diferent nivell, i en el període de quinze dies els ha plantejat.Tot i així, cal dir, que tant pels alumnes de segon i tercer, per causes diverses han tengut sessions de taller que he portat directament jo per poder adaptar els temes a la seva situació concreta, que coment en aquesta entrada sobre les tutories de tercer i segon d’aquest primer semestre.

Finalment, em queda comentar alguns dubtes que el Director de Campus Extens em va plantejar en parlar sobre la iniciativa del projecte i la intervenció de Campus Extens per fer el mateix suport tècnic que es fan per a l’entorn Moodle, i que m’han ajudat a pensar en la particularitat d’aquest projecte, i la dificultat que podria arribar a tenir en cas de què es volgués implementar en promocions nombrosos o molts de grups. En principi, la justificació d’aquesta nova iniciativa ve, sobretot i entre altres motius, de la valoració que feia de la necessitat d’estructurar i generalitzar l’atenció amb sessions obertes de suport a l’alumnat, i per altra banda, de tenir un major suport institucional per part d’un servei de la Universitat directament relacionat amb les noves tecnologies a aquesta institució. Apart d’aquests motius principals, en tenia d’altres no menys importants, com per exemple, la necessitat d’obtenir suport tècnic per poder separar, encara que sigui puntualment, la tutoria i les sessions tècniques sobre blocs i Web 2.0 perquè valorava per una part, que les tutories que feia s’estaven centrant massa en la qüestió tècnica i no tant en la metodològica del portafoli com en la funció genuïnament orientativa de la tutoria a la universitat. Per altra part també valoració la necessitat d’una major organització institucional que doni més suport a l’alumnat, d’una manera més planificada i generalitzada. Finalment, a nivell individual, i amb la perspectiva de la generalització completa de la proposta, valorava l’atenció de la tutoria i la tècnica cada vegada més difícil per una sola persona. Per tot això, considerant que la bona relació que tenc amb la persona a Eivissa encarregada d’aquet servei, vaig poder primer plantejar a na Marina aquesta possibilitat, i valorant el seu suport immediat, em vaig decidir a fer la sol·licitud directament a la direcció del servei. El director, havent escoltant, la meva petició i les nostres argumentacions a favor de la nova iniciativa va donar el seu vist-i-plau per al suport de Campus Extens al projecte a la Seu d’Eivissa.

Va ser en la conversació que vaig tenir amb ell sobre el tema, tanmateix, quan varen sortir algunes qüestions que em semblen molt interessants de comentar i deixar constància aquí perquè m’han fet pensar més en les característiques de la Seu i en les possibilitats d’un projecte similar en contextos diferents. Els seus dubtes venien de la seva visió àmplia de la Universitat com a institució, i del coneixement que té com a director dels recursos amb què compta aquest servei, humans i materials, per atendre les necessitats de professorat i alumnat. Ell qüestionava que si aquesta proposta es pogués generalitzar, i a Palma, es realitzessin iniciatives similars, Campus Extens no podria atendre a tothom i que per tant, la resposta a una demanda en particular, normalment, s’estudia més àmpliament, per si hi ha demandes posteriors similars, que puguin ser ateses de la mateix manera.

Entenc perfectament aquest dubte del director i trob que em va ajudar a veure millor la particularitat del projecte d’eportafolis a la Seu d’Eivissa. En el fons, en aquest projecte, treballant amb l’alumnat d’una manera personalitzada, estam intentant senzillament, de fer del petit tamany de la Seu una característica avantatjosa i no una característica negativa. En sembla que tot el projecte en general, és més susceptible d’implementar-se en grups reduïts per l’atenció individualitzada i el seguiment de la feina així com el seguiment de l’aprenentatge tècnic, que no en grups grossos on aquesta atenció tan específica per a cada moment pot arribar a ser un problema de difícil gestió o al menys, que necessita d’una quantitat de recursos humans i materials difícils d’obtenir. Entenc, doncs, que Campus Extens també ha entès la peculiaritat d’un projecte que de moment, només s’implementa en un context molt reduït.