Quart i darrer curs d'implementació experimental

Tres mesos més des de la darrera entrada... i ara ja, en el quart curs de la implementació del projecte de manera experimental, la investigació sobre els dos primers cursos està pràcticament acabada i tancada. La tesi ja està essent corregida, i segurament, no passarà ja massa de temps perquè pugui ser defensada... els primers mesos de 2013 es presenten ben emocionants. Però tot i que la investigació de la tesi ja estigui tancada, no vull deixar de documentar les darreres passes de la primera promoció que viu la implantació de l’eportafoli. Així doncs, segueix en la tasca de documentar aquest diari, i començ amb la primera entrada d’aquest curs, fent un resum de tot el viscut en el tres darrers mesos.

Tot seguit, tot això és el que puc destacar d’aquest principi de curs:
 - La quarta promoció ja està ben iniciada en l’activitat de l’eportafoli. El grup que fa Didàctica amb mi ja està ben iniciat en el procés de documentar i reflexionar, i el grup que ve de la Formació Professional, tot i que no fa aquesta immersió inicial, ja ha estat iniciat a nivell tècnic i per tant, tot el grup ja ha obert els seus comptes i ha iniciat el seus portafolis electrònics.
- Com l’any passat, hem muntat unes ses sessions tècniques, obertes per a totes les promocions, per qui tengui dificultat en el maneig de les eines. Precisament, el proper dimarts 18 de desembre, na Marina Arrabal, com a tècnica de Campus Extens farà aquesta sessió.
- La resta de promocions també ha iniciat ja els blocs de cada curs, i en la majoria dels casos, ja estan enllaçats en la portada dels eportafolis. Com que ja tenim en marxa la tasca de les alumnes col.laboradores d’aquest curs, hem començat la tasca d’enllaçar els blocs del curs en la plana corresponent de Netvibes.
- El grup d’alumnes col·laboradores s’ha ampliat de dos a tres alumnes. Així, les dues alumnes de l’any passat han començat a completar les planes que ja havien muntat elles , i la nova alumna ha començat a crear i muntar la de la promoció de la qual ella s’encarrega, que és la primera. Jo mateixa també he afegit els blocs de quart de l’alumnat que ja els ha creat i enllaçat en la seva portada de l’eportafoli.
- Finalment, el total de les assignatures que s’han integrat en el projecte són 17 i el professorat involucrat arriba a onze, entre professorat associat de la Seu d’Eivissa i professorat titular del campus de Palma.
- Amb el meu director de Tesis, hem arribat a la conclusió que no és necessari continuar les entrevistes amb l'alumnat donat que no es poden detectar indicis de canvis des de les darreres entrevistes. Tanmateix, sí hem comentat la possibilitat de continuar les entrevistes al professorat perquè encara poden aportar coses interessants sobre les percepcions d'aquest grup entorn a la tecnologia en l'educació, i concretament, entorn a l'activitat de l'alumnat en els seus eportafolis.
- Dos comentaris m’han arribat enguany ja de professorat: na Tiana Vadell que tot i les dificultats per fer el seguiment puntual de les entrades de blocs, considera que l’alumnat reflexiona sobre l’assignatura amb major implicació; i Antoni Artigues que, tot i que encara no ha rebut l’arfecte de l’alumnat, considera que la proposta que s’ha fet des del projecte ve a augmentar i millorar la seva pròpia.
 - Però com no, l’activitat estrella d’aquest curs és a la fi, l’eportafoli com a Treball de Fi de Grau, opció que han escollit tres alumnes. Una anècdota entorn a l’eportafoli com a TFG és el comentari de C.R.G quan reflexionava sobre l’objectiu d’aquesta opció: “presentar l’eportafoli com a TFG vol dir que l’objecte d’investigació és un mateix, el seu aprenentatge, no?” Em va fer gràcia el comentari, que vaig trobar molt encertat, tot i que mai ho havia vist des d’aquesta visió.

Donada la rellevància d’aquesta darrera activitat, crec que la tasca d’investigació entorn al projecte s’hi hauria de centrar especialment. No té sentit documentar l’aprenentatge durant quatre cursos en blocs si al final, aquest aprenentatge no es reorganitza en competències assolides ni es presenta a una audiència concreta. Per tant, enguany és quan tot el projecte agafa vertader sentit. Serà important fer el bastiment suficient a aquest procés de presentació de l’eportafoli perquè l’alumnat que tria aquesta opció, pugui concloure’l amb èxit. I com no, també serà important que la investigació segueixi essent meticulosa per conèixer les percepcions dels aprenents protagonistes així com les debilitats i fortaleses de la proposta.

Congressos 2012

Fa quinze dies vaig participar en el congrés EDUTEC que es va celebrar a Las Palma de Gran Canaria. El congrés va ser bastant bo, amb algunes sessions que em varen aportar molt per seguir aprenent més enllà de tot aquest tema de portafolis electrònics en el que estic centrada ara.

Però si faig aquesta nota en el diari de la investigació és perquè hi vaig participar amb una presentació sobre l'activitat d'eportafoli de la tercera promoció, que finalment, donada la seva bona feina, ha estat inclosa amb un breu apartat a la tesi.

Després de totes les comunicacions de la sessió on havia estat inclosa va sorgir un interessant debat sobre la meva experiència. El Dr. Jordi Adell em va comentar que les dificultats que havia documentat no són molt diferents a les que es documenten en altres experiències. A més, vàrem comentar la reflexió com el procés que presenta majors dificultats per l'alumnat, i la utilitat de la rúbrica per bastir el procés de reflexió de l'alumnat que va des de l'adaptació de l'aprenentatge nou a les velles preconcepcions al canvi que aquest aprenentatge provoca en les preconcepcions de l'alumnat, sempre des del marc de referència de l'aprenentatge adult de Mezirow.

Tot seguit adjunt la ppt que vaig preparar per donar suport a la presentació de l'article:

També he anat a altres tres congressos durant aquest 2012, en dos dels quals presentava comunicacions relacionades amb el tema dels eportafolis construïts amb eines de la Web 2.0 -el tercer era EDEN, que es va fer a Oporto en juny, però al qual hi vaig assistir amb una comunicació sobre tecnologia i majors, i per això no deix aquí el cartell que vaig preparar. Al Congrés TIES, celebrar a Barcelona en febrer, i vaig portar la descripció de l'activitat d'eportafoli portada a terme des de la meva assignatura de Didàctica, en la seva tercera edició, i per tant, de nou, amb l'alumnat de la tercera promoció com a mostra. La presentació que vaig preparar és la següent:

Tecnología y Profesionalización docente from Gemma Tur

Finalment, també deix aquí la presentació que vaig fer per The PLE Conference, a Aveiro en juliol de 2012. Aquesta comunicació es basa en l'estreta relació que vaig intentar argumentar entre els eportafolis i PLEs. Em va semblar que havia despertat un cert interès, sobretot, les referències de Cambridge i el seu argument del networking com a procés d'eportafoli. A més, una de les autores amb qui em basava per fer l'argumentació de la relació entre PLEs i eportafolis, na Linda Castañeda, va estar present a la sessió i també va mostrar l'interès pels arguments exposasts.

Tercer curs, tercera valoració d'estiu

Un altre estiu dedicat al projecte d'implementació de l'eportafoli als estudis de GEDI de la Facultat d'Educació de la UIB a la Seu d'Eivissa, i unes altres vacacions dedicades a l'anàlisi de dades -com l'agost de 2010 i de 2011. Aquesta vegada ha estat el torn de la rúbrica i del sistema categorial aplicat a grups de discussió i entrevistes.

Algunes de les conclusions entorn a la rúbrica, ràpidament, són:

- Poc a poc, les reflexions han millorat en extensió i qualitat, tot i que és el que més ha de millorar en la segona part del projecte

- L’exhaustivitat d’algunes alumnes per documentar-ho tot ha anat en detriment de la reflexió més profunda

- L'avaluació amb rúbriques demostra que l'experiència ha millorat no només amb quantitat sinó també amb qualitat, i en el segon curs hi ha més blocs que poden ser avaluats amb una nota de bé, entre dotze i desset punts. En tot el bienni, cap bloc aconsegueix l'excel·lent i el número de blocs amb insuficients i suficients disminueix respecte del primer curs.

Les primeres impressions dels grups de discussió es confirmen, i les dades extretes i analitzades sistemàticament, donen amplien i profunditzen també en altres aspectes. En definitiva, que així com els grups de discussió ja varen mostrar una certa milloria en l'actitud enver la tecnologia a l'educació, també les dades objectivitzen una millora de la feina feta.

Però encara més: aquest agost també he extret i analitzat les dades entorn a la tercera promoció que experimenta el disseny del projecte de l'eportafoli, i els resultats són encara més contundents. No és que amb aquesta tercera promoció, l'experiència en general, millori sinó que senzillament, sembla que s'afiança i que definitivament, s'arriba a resultats òptims, de quantitat i qualitat de producció.

Així doncs, en aquest moment, em sembla que puc dir:

- objectius de la investigació per aquest agost: aconseguits!

- objectius de la implementació del projecte, definitivament: aconseguits!,  perquè no es que millori en termes relatius, sinó que millora en termes absoluts.

Enhorabona a tothom els que hi tenen part... i seguirem encra més aquest diari, que la investigació entorn a la primera promoció encara no s'ha acabat: queda poder analitzar el que passa entorn al Treball de Fi de Grau.

Una darrera adhesió

Aquesta setmana, just abans d'acabar el juliol, he aconseguit la darrera adhesió al projecte, per part del Dr. Antoni Artigues, professor de l'assignatura de Llengua i Literatura Infantil Catalanes, i que ha acceptat participar amb una activitat. 

En juny vàrem parlar, i vàrem quedar que ho concretaríem en juliol, i mentre podria pensar una proposta clara i concreta per introduir la seva assignatura en el projecte d'eportafoli. Li vaig contar que era un projecte que havíem començat a la Seu d'Eivissa des del curs 2009-10, i que la investigació al seu voltant, en concret al voltant dels dos primers cursos de la primera promoció, era la meva tesi doctoral. Li vaig dir que, sabent com projecta la seva assignatura, essent com he estat alumna seva, pensava que la proposta li seria coherent amb la seva manera de treballar els continguts de l'assignatura. Vàrem parlar d'algunes propostes i finalment, vàrem quedar que en juliol ho tornaríem a concretar.

Idò així ha estat. Li vaig escriure un correu amb diverses propostes, i ahir em va telefonar, dient-me que li agrada la primera, que va amb com ell treballa, i que "millora i supera el que faig". Breument, vàrem quedar de la següent manera:

- L'alumnat podrà fer un muntatge audiovisual, un vídeo o qualsevol altre artefacte multimèdia, on recita una poesia. Aquesta activitat li va agradar molt, perquè en la seva assigantura, sempre hi ha un dia, que l'alumnat recita a classe, fins i tot per videoconferència o en algun acte poètic. Així doncs, és ben evident, que l'activitat s'adapta a les necessitats de la seva assignatura. A més, també vàrem parlar que l'alumnat pot incloure imatges, pròpies o d'altres usades correctament, que il·lustrin la poesia, punt que també li va interessar molt, perquè en el temari de la seva assignatura també s'inclouen referències a la poesia visual.

En definitiva, que sembla que tenim ja el disseny complet de les asssignatures i activitats que desenvolupen els quatre cursos complets de l'eportafoli en els estudis de Grau d'Educació Infantil de la Facultat d'Educació de la UIB a la Seu d'Eivissa.

Integrant l'eportafoli a les guies docents

Durant els dies que havíem de publicar les guies docents,  vaig tenir un munt de consultes, però una molt especial: com incloure l’activitat d’eportafoli a la guia docent?

La professora que ho preguntava, na Tiana Vadell, estava considerant diverses opcions, i em preguntava la meva opinió. La qüestió que en veure la feina que li donava la integració de l’activitat en la guia docent, vaig dir-li alguna cosa com:

-       uf, quina enfeinada t’he donat! Jo no volia causar-te tanta feina!

I ella me va contetar:

-        No, però si jo ho vull fer. Jo he descobert a alumnes amb el bloc. Hi ha alumnes tímids, que no diuen res a classe, i que mai pensava que haurien escrit el que han escrit, ni com ho han fet.

Doncs, una altra alegrieta amb aquest comentari, i una altra evidència de què el projecte comença a tenir sentit per tothom, alumnat i professorat. No només això, sinó que d’alguna manera, amb aquest comentari la professora està reflectint una millora de la comunicació amb l’alumnat, així com una millora en la qualitat de la producció de l’alumnat, que s’expressa per escrit d’una manera que no hauria fet a nivell oral.

Sessió de Pechakuchas

-->

El dimarts passat vàrem fer seminari final de les Pràctiques I del estudis de GEDI de la UIB a la Seu d’Eivissa, i per primera vegada, les presentacions del projecte de millora es varen fer en format de Pechakucha.

Com sovint fins ara, la inseguretat de les alumne entorn a la tasca a fer, desperta inquietud i certa desconfiança, i durant tot el semestre, he anat sentint breus comentaris sobre la dificultat afegida que és tenir un temps limitat per a la presentació.

En canvi, la sessió de Pechakucha va resultar en la millor sessions de presentacions sobre projectes de millora que he vist mai des de que estic a la Seu i faig Pràcticum. Afortunadament, na Neus i na Tiana, tutores de Pràcticum, pensen el mateix, i aquest el diagnòstic que varen fer en acabar la sessió:

-       les alumnes s’han sabut centrar en el que és important, i han sabut sintetitzar

-       la sessió ha estat molt més dinàmica i això  ha permès centrar l’atenció per igual en totes les presentacions

-       les alumnes s’han preparat molt bé la seva presentació: han llegit menys i s’han expressat més. I a més, estaven perfectament coordinades, havien preparat la presentació donant-se torns alternatius, així com anava presentat

-       la qualitat visual de les presentacions ha estat millor: més imatges i menys text

A més de tots aquests comentaris, també es pot valorar el següent:

-       només una presentació no tenia imatges lliures

-       totes les presentacions incloïen l’adreça URL de les imatges

-       només una presentació tenia més text que imatges

-       una presentació a més d’estar basada en una equilibri entre ús d’imatges i text, incloïa gràfics elaborats per les alumnes

Finalment, una alumna va demanar que per properes convocatòries es permetessin altres eines tot respectant igualment, el format de 20x 20.  Tot i que ara no n’estic molt segura que ampliant la flexibilitat de les eines, es pugui respectar el format e 20x20 és evident, que aquesta ha de ser una proposta a considerar.

Dos anècdotes més de la sessió:

-       Just al principi de la sessió vaig preguntar si tenien clar com programar l’eina de presentació perquè passàs als 20 segons ja que no havia rebut cap consulta sobre això. I una alumna em va dir: “Gemma, és que ja són tres any de TIC”

-       En veure que les presentacions eren tan bones, i la sessió anava tan bé, em vaig animar a fer algun tweet a Twitter, i algunes companyes de la UIB, campus Palma, es varen fer ressò del que fèiem a Eivissa. Fins tot, n’Aina Escala, del servei de Comunicació de la UIB, es va interessar per l’experiència i va proposar-la a un company que porta un apartat de premsa.

Artefactes d'anglès 2011-12

Ara que estic acabant les avaluacions de les assignatures d’anglès d’aquest curs 2011-12, puc fer una valoració sobre els artefactes que s’han creat en aquestes assignatures en el marc del projecte de l’eportafoli -i dels quals se'n pot veure una selecció en aquesta entrada del bloc que tenc de la meva docència a la Universitat.

En aquest tercer any d’implementació del projecte, el número d’alumnes matriculats en les assignatures d’anglès, inclou alumnes de tercer, segon i primer curs, és a dir, amb diferent nivell de coneixements i experiències prèvies de treball amb l’eportafoli. Tanmateix, les xifres entorn als diferents criteris de valoració de la qualitat dels projectes mostren l’avanç generalitzat en l’ús de les eines TIC per aprendre.

Per una part, les imatges i recursos que es varen usar en el primer curs no respectaven majoritàriament, els drets d’autoria ni les llicències Creative Commons. Enguany, absolutament tots els artefactes creats respecten aquest criteri d’avaluació. En el primer any, alguns artefactes presentaven problemes de so, la qual cosa va ser un factor important per a una correcte avaluació de la competència comunicativa que es demostrava amb l’artefacte, i objectiu pel qual es demana. Enguany, cap artefacte ha presentat problemes de so. Finalment, en el primer any, la majoria d’alumnes usaren només una eina, i pocs, es varen atrevir en lús de més d’una. Enguay, tots els alumnes han experimentat com a mínim, dues eines diferents.

Òbviament, les condicions de l’avaluació de les assignatures d’anglès d’enguany, han contemplat més estrictament el respecte a dos condicions: el respecte a l’autoria dels recursos en la construcció de l’artefacte i la qualitat de l’audició de l’artefacte. Per altre part, també s’ha fomentat l’experimentació d’eines diferents i la creativitat en la composició dels artefactes.

Però tanmateix, tot i aquest foment explícit, la resposta de l’alumnat davant aquesta exigència ha estat positiva: d’acceptació del repte i de gaudiment del procés de construcció de l’artefacte, com mostra el nivell de creativitat d’alguns artefactes construïts.

El grup de tercer no ha presentat cap resistència ja, i fins i tot, hi hagut alumnes que s’han animat a experimentar altres eines que fins a les hores no havien usat mai. Per tant, això és evidència de què algunes alumnes ja han arribat a aquesta capacitat que es busca en el projecte, de l’ús de les eines de la Web 2.0 amb autonomia.  El grup de segon era el grup d’alumnes menys nombrós, i tal vegada, el que menys experiència té en l’ús de les eines, però han aconseguit l’objectiu de crear l’artefacte sense massa problemes, més enllà d’algun entrebanc purament tècnic. Del grup de primer,  el grup que ja ha passat per una important immersió en tecnologia i metodologia d’eportafoli en el primer semestre, com ja va sent la norma, les alumnes han mostrat una gran motivació per la construcció creativa dels artefactes. Finalment, si ha hagut algun moment d’actitud negativa a l’aula, ha vengut, en aquest cas, del grup de primer que no ha passat per aquesta immersió tecnològica i metodològica. Aquestes alumnes enmig dels segon semestre, s’han trobat que havien de profunditzar en les habitats tècniques que el projecte demana. El fet és que com que enguany hi hagut tallers a nivell tècnic oberts a tots els grups, no hi hagut massa problemes tècnics tampoc en aquest sector d’alumnes, però tot i les tutories i les presentacions del projecte, el que sí encara no havia progressat entre aquest grup és l’actitud envers la tecnologia a l’educació. Finalment, gràcies a l’ajut de companyes amb més habilitats digitals, la sessió dedicada a la construcció de l’artefacte, els materials de suport, i sobretot, l’exemple dels artefactes que s’anaven construint, aquest grup d’alumnes també ha assolit l’objectiu de la construcció de l’artefacte respectant els criteris citats anteriorment.

Així doncs, una nova dada que possiblement no aparegui a la tesi perquè queda fora  de l’anàlisi (recordem que ens centram en la primera promoció  i en la tercera promoció en el seu primer semestre a la Universitat), analitzada breument i just al moment, que ajuda a observar el progrés del projecte i la seva bona  i definitiva evolució en el tercer curs d’implementació.

"Ara entenem com es sentia..."

Ara feia dies que no m’arribava cap comentari informal sobre l’eportafoli, i justament, ahir me’n varen fer un altre, i de ben bo. Per tant, un nou indici de l’evolució viscuda en el grup de referència de la meva tesi. 

Dos alumnes que han fet el Pràcticum I, assignatura a tercer curs del pla d’estudis de Grau d’Educació Infantil a la UIB, han fet un bloc com a projecte de millora per a l’escoleta en la que han fet el Pràcticum. Com demanava la normativa del Pràcticum, l’escoleta va demanar aquest projecte de millora, i les alumnes ja varen escollir el centre tenint en compte el seu interès envers aquesta tasca. Fins aquí, tot anava bé i sense problemes. 

Però va arribar l’hora de la posada en pràctica, i els va sorgir un problema amb el que no contaven: la resistència del professorat. Apart d’això, a més, la problemàtica relacionada amb l’actitud negativa, és la manca d’habilitats tecnològiques del professorat del centre, que les alumnes varen observar, per a mantenir el bloc que iniciaven. Per tant, per tirar endavant el seu projecte de millora, les alumnes varen tenir que iniciar el bloc, fer sessions amb el professorat per ensenyar-los el funcionament de les eines, i sobretot, fer una tasca de foment i promoció de la tecnologia a l’educació. Sense dubte, un esforç molt important, tant d’hores presencials com a distància, així com una pressió socioemocional envers la direcció del centre i el claustre del professorat. 

El diagnòstic de les alumnes de les raons per aquesta resistència al centre entorn a la tecnologia sembla bastant encertat i mostra la capacitat crítica i reflexiva assolida per les alumnes de la UIB: les dificultats tècniques del professorat, que ha d’invertir temps i esforç per manejar les eines i fet que tot i que la Direcció del centre exigeix aquesta nova tasca, però en canvi, no dóna facilitats per a realitzar-la. És a dir, el professorat no té temps disponible al centre ni compensació econòmica per aquesta nova tasca. Fàcil entendre, per tant, les resistències, que diagnostiquen les alumnes, des del meu punt de vista, amb molt d’encert. 

 El fet és que contant la seva experiència a classe, mentre esperaven començar una altra classe, em diuen: “ara t’entenen, ara sabem com t’ho has passat i el que vares sentir! I pitjor encara perquè naltros erem trenta i a l’escoleta són molt menys”. I vàrem riure molt tots i totes. No vaig voler insistir, i em vaig limitar a dir “ sí, sí, és tota una experiència” però clar, la veritat i honestament, és que els agraeix molt el reconeixement a un esforç fet amb molta intensitat. Bé, res més, una breu anècdota per mostrar una nova evidència en context de l’evolució d’actituds entorn a la tecnologia a l’educació.

Dades primer bienni 2009-11

Aquestes vacacions he tret totes les dades quantitatives que podia treure de l’eportafoli, de la feina feta per l’alumnat en els seus blocs. M’ha costat sis dies complets fer el recompte total: número de blocs, número d’entrades fetes, número de paraules per entrada, número d’imatges afegides, respectant i no respectant les llicències Creative Commons, i número d’artefactes afegits, propis i fets per altres. Tot plegat, ha estat una enfeinada molt mala de fer, meticulosa i lenta... però per sort, acaben les vacances i la feina està practiament feta. Me queda fer els gràfics comparatius de cada variable però no ho he fet perquè tenc dubtes que vull consultar amb el meu director.

Algunes de les conclusions que crec queu podré fer són les següents, breument:

- El projecte va començar amb moltes dificultats però ha evolucionat molt positivament

- Si no tot l’alumnat es va sumar en el primer curs al projecte, en el segon curs, tot l’alumnat s’ha iniciat tant en les eines com en la metodologia

- Les habilitats tècniques han millorat considerablement, i durant el segon curs, s’han creat molts més artefactes, tant els requerits com altres realitzats per pròpia iniciativa de l’alumnat

- La majoria d’alumnes ha dissenyat els blocs dels seus eportafolis segons els seus gustos i personalitat

- L’obsessió per crear un bloc per tema o per tasca ha anat en detriment de la personalització de cada bloc o de la col·laboració

- Només algunes alumnes s’han iniciat amb estratègies de mportfolio: és a dir, només algunes alumnes han utilitzat la seva tecnologia mòbil per documentar aprenentatges o evidències en contextos informals en el seu eportafoli

- El respecte a l’autoria del material que s’usa no ha millorat en els dos cursos, la qual cosa converteix aquesta qüestió en prioritària per a les següents fases del projecte.

- La col·laboració entre membres del grup ha estat escassa i és dels objectius principals per a la segona part del projecte i per a altres

En definitiva, que així com els grups de discussió ja varen mostrar una certa milloria en l'actitud enver la tecnologia a l'educació, també les dades objectivitzen una millora de la feina feta. Tot plegat, un èxit i una nova alegria amb la que acab aquestes vacacions i comença la darrera part d'aquest nou i enfeinat curs 2011-12.

"Brotes verdes" per tots es costats

En els darrers dies m’han arribat comentaris molt positius, senyal que veritablement, dia a dia, el projecte va endavant ja que les habilitats i les actituds de l’alumnat progressen adequadament, aprofitant la famosa expressió de l’antiga avaluació a l’educació primaria:

- una alumna de segon m’ha dit que va entrant als eportafolis d’alumnes de tercer per veure les eines que empren, i anar agafant idees

- una alumna de primer m’ha dit que està interessada en anar recollint el seu aprenentatge i presentar l’eportafoli com a Treball de Fi de Grau

- les dos professores que s’han integrat enguany en el projecte, m’ha dit dos coses molt favorables: na Neus Garcia m’ha dit que les alumnes estan documentant el seu Pràcticum molt bé, amb molta reflexió i acompanyada d’evidències os es veu el que comenten. I na Tiana Vadell em diu que es sent més propera a les alumnes, que van documentant el Pràcticum

- finalment, una alumna del grup de tercer, de les que menys ha treballat l’eportafoli, m’ha dit que va veure el programa de TV3 de Mestres sobre el progrma 1:1, i que cada vegada és més favorable a la tecnologia a l’escola. Tot un avenç... em va donar una gran alegria!

- a l'entrevista que he fet en l'assignatura d'anglès, com a pràctica de cara a l'examen de juny, amb dos alumnes hem comentat la rapidesa amb què les alumnes de primer s'han apuntat a la feina amb l'eportafoli. I hem comentat que segurament, la feina que ja està feta i que és visible, han mostrat a les alumnes més clarament, en què consisteix i per què és útil, i això ha facilitat la seva ràpida evolució. Una altra alumna de primer, que no ha fet Didàctica i que per tant no va fer la immersió en el primer semestre, en la seva entrevista d'anglès m'ha dit que es va asustar al principi, però que enseguida ha vist que les eines són fàcils, i que val la pena l'esforç.

- I probablement, el millor comentari que em podien fer ara, m'ha vengut per escrit, en format de post, de l'alumna, que durant uns dies no va estar molt contenta de la meva actuació, i que per animar-se a superar les dificultats, ha tornat girat la vista enrera a través del recollit en el seu eportafoli. Aquí deix l'enllaç perquè és ben digne de llegir-se sense que faci falta que jo comenti res més. Senzillament, genial.

Impressionant tot... tots aquests comentaris, que m'he anat apuntant per escriure en una sola entrada, han estat en poc temps, en quinze dies. Tot junt m'ajuda a tancar el trimestre amb molt bones impressions.

Eportafoli com a TFG

Ara que ja he fet la presentació de l’eportafoli com a Treball de Fi de Grau ja puc escriure sobre la proposta al diari i les primeres impressions. El passat novembre vaig fer lliurament al Degà de la Facultat d’Educació, Dr. Josep Lluís Oliver, la meva proposta de treball de portafoli electrònic com a Treball de Fi de Grau.

La proposta encara no està oficial ni definitivament aprovada, però sembla, segons m’ha comentat el propi Degà en nombroses ocasions, que no hi haurà massa problemes perquè s’aprovi donada la idoneïtat del projecte amb el que estableix el pla d’estudis oficial per aquest treball final dels estudis. A més, també es dóna la feliç casualitat que l’equip de Deganat està treballant amb un projecte d’innovació que inclou un disseny de vàries propostes a escollir-ne una per l’alumnat com a Treball de Fi de Grau. Per tant, encara amb més motiu, sembla que no hi ha d’haver problemes perquè la meva proposta sigui inclosa com una proposta més dins tot el ventall de propostes que es faran de de la Facultat d’Educació.

El Treball de fi de Grau és de sis crèdits, com qualsevol altra assignatura, i la nostra proposta es vertebra en dos apartats, de tres crèdits cada un. Es tracta de què un cinquanta per cent de la nota correspongui al portafoli d’aprenentatge, el que de procés, que l’alumnat ha anat fent, progressivament durant tots els estudis. Els alumnes que han fet més dels mínims en cada assignatura, i que per tant, han fet una feina que no ha estat avaluada, així com la que s’ha fet des del marc de la tutoria, són recompensats en l’avaluació d’un cinquanta per cent de la nota total del TFG. L’altra cinquanta per cent correspon al portafoli de presentació que ha de realitzar i defensar l’alumnat davant el seu Tribunal de Treball de Fi de Grau. Aquest portafoli ha de ser la presentació de l’aprenentatge que ha fet l’alumne durant el seus quatre anys de formació docent inicial. I tot i que com sempre, el portafoli és una eina al servei de l’aprenent, qui és el propietari i qui decideix què i com ho presenta, també hem fet una proposta d’apartats d’aquest portafoli que serveixi de guia. Per tant, aquest portafoli de presentació, i que haurà de ser avaluat pel Tribunal corresponent, està compost dels següents apartats:

- Dades personals de l’alumnat. En aquest apartat l’alumnat haurà de posar totes les seves dades personals així com l’enllaç i descripció del seu portafoli de procés.

- Presentació. En aquest apartat, l’alumnat s’haurà de presentar com a estudiant, mostrant la seva evolució, des dels inicis de la seva formació universitària fins al moment del TFG, així com haurà de presentar també la seva tasca en torn a l’eportafoli d’estudis, en les seves dos vessants, el cronològic, d’aprenentatge durant el procés i el de l’avaluació final o de presentació.

- Presentació de les competències professionals assolides. El pla d’estudis estructura les competències professionals que ha d’assolir l’alumnat en tres grans grups: competències... , competències científico-acadèmiques i competències... En aquest apartat, l’alumnat mostrarà i relacionarà treballs realitzats durant el procés que demostren l’assoliment de les competències. Es tracta de fer una reflexió global, retrospectiva, que relaciona aprenentatge i mostra profunditat del coneixement.

- Conclusió. En aquest apartat l’alumnat haurà de poder analitzar l’assoliment dels objectius plantejats, i les noves línies d’aprenentatge que obre per a la seva formació permanent. Tal vegada, també seria idoni, fins i tot, que l’alumnat ja obri i presenti el seu nou espai que l’acompanyarà en el seu desenvolupament professional.

Aquesta proposta inclou també les rúbriques que hem dissenyat per a l’avaluació de les dos fases del portafoli, el de procés i el de presentació. Una d’elles, en el moment de l’enviament de la proposta, encara estava com a esborrany, per tant, serà necessari que faci un enviament definitiu de tot el projecte.

Com li vaig dir al mateix degà, els meus càlculs són que pocs alumnes d’aquesta primera promoció podran escollir aquesta opció donada l’escassa feina durant el procés que la majoria han fet. Realment, és en part comprensible que una gran majoria de l’alumnat no hagi anat més enllà dels mínims amb la incertesa en què havien de treballar-hi i esforçar-s’hi. Només una minoria, amb prou motivació per fer més enllà dels mínims, i proum compromís amb el seu aprenentatge i futura tasca docent, ha fet a aquestes altures, prou feina com per poder considerar seriosament aquesta opció del portafoli com a Treball de Fi de Grau.

I la sessió de presentació de la proposta a l’alumnat, va ser en el tercer grup la més conflictiva, una vegada més. No podia ni explicar, enseguida em sortien amb preguntes sobre dubtes que realment, tenia previst anar resolvent, com per exemple, la qüestió de la temporalització. L’alumne que ara per ara encara no té prou actualitzat el seu eportafoli de procés, pot fer-ho encara tot i que sigui a destemps? Jo crec que sí perquè com que han estat la primera promoció, i han treballat amb molta incertesa és evident, que han de tenir mesures compensatòries, per exemple. Què es prioritzarà la quantitat de les evidències documentades o la seva qualitat? Aquí va estar el gran debat, però això és com tot: què és millor un treball de cent pàgines dolentes o cinquanta de bones? Per mi, la resposta és evident. El que no vaig tenir temps de raonar bé és que per avaluar-ho, i equilibrar quantitat i qualitat, hi ha les rúbriques.

Una alumna va arribar a dir: “es injusto” Però per sort, ja hi ha alumnes que entenen el projecte i li varen argumentar, molt bé a més, que ni és injust ni és obligatori, i que és una opció que l’alumnat podrà escollir o no. Serà en funció de cadascú, la feina feta, i les motivacions per al semestre en concret en què es realitzi, que realment haurà de decidir la millor opció.

Però el que més em va sorprendre és algun comentari que es va fer en la línia que l’alumnat que el faci tendrà una avaluació més favorable. I això em va soprendre moltíssim perquè a mi realment, el que més em preocupa és que el tribunal que avaluï els projectes no valori la gran feina que hi ha darrera l’eportafoli, d’eines, de reflexions, de feina dia a dia i de la presentació final. Vaja, que jo estic molt preocupada per justament, tot el contrari de que em varen dir a la reunió, una opció que ni tan sols havia contemplat. I per cert, les alumnes que crec que es plantegen adherir-se a aquesta opció, també es varen quedar sopreses del comentari perquè tenen la mateixa por que jo.

La reunió amb el grup de primer, tampoc va estar exempt de polèmica, perquè lògicament, una part del grup no està tan avançada com el grup que ha fet Didàctica. De totes maneres, una vegada explicada la idea, com pareix la seva tònica, ja va haver impressions prou positives. Haurem de veure com evoluciona el tema en aquest grup, ja que és el primer que comença amb el disseny del projecte bastant tancat.

Seguiré pendent de com es desenvolupa aquesta part del meu projecte d’eportafoli d’estudis, que encara que no sigui part estricta ja de la meva tesi doctoral, la veritat que està essent una de les que més em preocupa. Si consider que finalment, hi hagi alumnes que triïn aquesta opció, serà el portafoli una bona eina al servei del l’aprenet? Els servirà per poder mostrar i presentar el seu aprenentatge? Entendrà el Tribunal la magnitud de l’esforç d’aquest alumnat que ha triat aquesta opció? Valorarà la feina feta? Només pensar que alguna d’aquestes preguntes pgui tenir una resposta negativa, em lleva el són de tres mesos. De moment, com sempre, intentaré seguir treballant tant com pugui perquè al final, els resultats per l’alumnat que tanta feina ha fet, siguin els que realment, es mereixin.

Sessions tècniques

Avui hem fet la darrera sessió tècnica oberta als tres grups d’alumnes sobre blocs i eines de la Web 2.0, que ha portat na Marina Arrabal de Campus Extens. Només han vengut cinc alumnes, però les cinc molt obertes a aprendre i molt receptives amb les eines. Tot plegat, genial perquè ha valgut la pensa fer l’esforç d’oferir les sessions ja que hi hagut gent que les ha aprofitat amb molt de gust. A més, encara va venir una alumna del grup de tercer, que va aprofitar molt la sessió i que pens que a la fi, s’ha enganxat amb el projecte.

En aquest moment, tenim tres grups fent eportafolis amb blocs i eines de la Web 2.0, i més o menys, càlcul que del grup que fa ara tercer, tothom ja té habilitats mínimes d’ús de les eines; del grup de segon, podira haver fins a un màxim de dos o tres alumnes que podrien tenir problemes encara amb el maneig de les eines; i del grup de primer, també crec que hi podria haver dos o tres alumnes amb dificultats, perquè pens que la majoria té coneixements mínims, perquè o bé han fet Didàtica o bé han vengut a les sessions tècniques.

Crec que la idea ha estat molt bona, i que ha estat molt útil perquè ha permès que la gent, de qualsevol curs, que no tengui prou domini de les eines, tengui l’opció d’assistir a sessions sobre aquesta part.

Sobre la promoció 2011-15

Tot i que la tercera promoció de Grau d’Educació Infantil de la Facultat d’Educació de la UIB a la Seu d’Eivissa no és motiu d’investigació, em sembla adient fer una petita referència a la seva feina en relació al projecte d’eportafoli donades les primeres impressions que he rebut durant aquest primer semestre.


Resumidament, cal destacar el següent:
- Pràcticament, totes les alumnes han iniciat ja el seu eportafoli. Totes tenen a aquestes altures, un bloc de portada, i un bloc de primer, tots dos generalment, ben enllaçat i si escau, ben etiquetats.
- Totes han creat les seves primeres entrades, ja sigui de presentació o les primeres eines creades gràcies a la participació de l’assignatura de Música.
- L’alumnat que s’ha matriculat en l’assignatura de Bases Didàctiques i Disseny Curricular ha desenvolupat bones estratègies d’ampliació de recursos i informació així com una gran capacitat per a l’anàlisi i la reflexió en torn als aprenentatges realitzades.
- El gran avenç d’aquestes alumnes ha fet motivar a la resta del grup, que per perfil acadèmic, tenen reconeguda l’assignatura, per iniciar-se a nivell tècnic i pedagògic en la metodologia d’eportafoli
- En ningun cas s’ha qüestionat la utilitat i la necessitat de l’ús de la tecnologia per al seu propi aprenentatge, com per a la seva futura docència. La unanimitat en torn a la necessitat d’usar la tecnologia per aprendre en la mateixa mesura que s’usa per a l’oci ha motivat a l’alumnat a fer els esforços necessaris per realitzar els aprenentatges.
- L’actitud doncs, és globalment, molt positiva i els nivells d’angoixa s’han reduït en un temps considerablmente breu.
- La majoria d’alumnes que no fan l’assignatura de Didàctica han assistit a les sessions de tutoria i tallers per a l’aprenentatge de les primeres passes en l’elaboració dels primers blocs i primeres eines dels seus eportafolis.

Òbviament, donat que encara només estam en el seu primer semestre a la Universitat, moltes coses poden passar encara, i l’evolució de l’actitud digital podria experimentar algun tipus de regressió a causa de l’esgotament que els estudis poden crear, tanmateix, amb l’inici que han fet amb els seus eportafolis, segurament, confiï que qualsevol dificultat que pugui sorgir serà susceptible de ser superada.

En aquesta plana de Netvibes es podrà comprovar el bon començament que ha fet aquest grup:
http://www.netvibes.com/eportafolis11-15#General

Donada la gran disponibilitat del grup que ha fet Didàctica, he decidit juntament amb el director de la tesi, fer un grup de discussió amb les mateixes preguntes que faig al grup de referència, per veure la seva actitud després de només un semestre de feina. En tenir la transcripció feta faré una relació de primeres impressions, que segurament, no seran molt diferents a aquestes impressions en acabar l’assignatura.

Una muntanya russa d'emocions

Aquest hivern està essent molt dur... de nou. A més de la feina del curs, la feina de la revisió teòrica de l’eportafoli, la feina de seguiment del projecte en tres grups etc, etc... hi afegim problemes amb alumnes, el resultat és una muntanya russa d’emocions. Una vegada vaig sentir que un dia en el què no s’ha plorat ni rigut, és un dia perdut, doncs, en aquest projecte, no he perdut ni un dia, perquè cada dia, he tengut una petita alegria o una gran tristesa... Tal vegada, per ser realistes, segur que no he rigut plorat o rigut cada dia, però el ue sí és segur és que ganes no me n’han faltat.

El fet és que tenc una alumna que té problemes per complir l’horari de Pràcticum, i me’n responsabilitza. M’ha acusat de no ajudar-la, i de no sentir-se recolzada per mi. I ha fet el que m’esper cada dia que passi, que em demanin un favor perquè es suposa que elles me’l fan a mi ... n’hi ha que no pensen que aprenen, només pensen que em fan un favor, què trist.

M’ha preguntat: i tu, et sents recolzada per naltros amb els blocs?

Jo li he dit: Sí

I res més, no n’hem dit res més, m’ha seguit parlant malament de tot el que pensa de mi, i no fa falta dir que no es res bo. M’he sentit molt malament, perquè vertaderament no puc fer res, no puc permetre que l’horari de Pràcticum no es compleixi, però el que més mal em sap encara, és que es relacionin totes aquestes coses com deutes que jo tenc amb el grup. Jo faig tot el que puc, atenció 24 h al dia, 7 dies a la setmana, 365 dies a l’any. Si em demanen ajud, estic sempre disponible, he fet sessions de tot tipus, he contestat correus a totes hores.. no valoren aquest esforç? Es veu que no.

Realment, aquest suport que diu que tenc, i que jo li vaig confirmar sense posar-ho en dubte, no ha estat tan absolut com ella es pensa o m’ha fet veure, ni molt menys. Molts de dies m’ho he passat molt malament, vent tantes resistències i tantes dificultats...

Però, per sort, entre disgust i disgust, també vaig tenint alegrietes que m’animen i em mostren dia a dia, que tot va millorant, poc a poc, tot i les dificultats, i que a aquestes altures ja hem fet un bon recorregut. Fa poc una alumna m’ha dit que el seu jove li recomana molt que faci un bloc perquè és el futur i que molts de mestres ja ho estan fent. I l’ha telefonat expressament per dir-li, perquè ha vist que, durant aquesta setmana, el Diario de Ibiza ha publicat notícies sobre la I Trobada de blocs educatius d’Eivissa, Eiviblocs. Hem rigut mentre em contava l’anècdota, perquè les expressions informals que usava i l’entusiasme que em demostrava l’alumna del seu jove, eren còmiques i gracioses. Però de tota manera, jo reia de bona gana, més enllà de l’anècdota, perquè poc a poc, les alumnes s’estan trobant en situacions informals, fora de la Universitat, que els confirmen el que vieun dins la Universitat amb el projecte d’eportafoli. I quan elles se n’adonen de què entenen el context i que estan informades sobre el tema i que en saben, reaccionen amb alegria, oblidant les dificultats inicials, i afortunadament, algunes m’ho venen a dir.

Entrevistes i grups de discussió 2011

En aquestes vacacions he acabat de fer les entrevistes i grups de discussió de seguiment del projecte d’eportafolis a l’Educació Infantil que estic realitzant amb motiu d’aquesta investigació. Han estat sis debats, concretament, tres entrevistes amb professorat i tres grups de discussió amb alumnat amb un total de més de sis hores de gravació que ara he de transcriure. Tot i que de moment, només he fet les trobades i que just acab de començar la feina de la transcripció de tot el material gravat, crec que puc documentar en aquest diari les meves impressions.

El professorat està bastant satisfet amb el treball realitzat a partir de la vinculació de les seves assignatures, i les propostes de millora que s’han fet són totes amb la intenció de d’aprofundir en la metodologia de portafoli. Aquest fet em sembla un bon indicador de la satisfacció del professorat ja que després d’haver treballat amb l’eportafoli en un curs, té la intenció de millorar la seva proposta, i no al revés, de no repetir l’experiència, que podria haver estat també una opció per la seva part.

En general, i especialment de les entrevistes amb l’alumnat, em qued amb un missatge molt més positiu que no l’any passat, que com es pot veure aquí, va ser eminentment negatiu i crític.Per què aquesta impressió? Doncs perquè les alumnes majoritàriament, han dit:

• Que han evolucionat molt a nivell tècnic, que coneixen millor les eines, la qual cosa els ha ajudat a reduir el nivell d’angoixa.
• Que una part del grup considera que ha desenvolupat una competència suficient per seguir experimentant noves eines autònomament.
• Que també són més favorables a les TIC a l’educació perquè han entès tot el que pot aportar a la seva futura docència
• Que tenen la intenció de seguir aprenent amb les tasques que dins cada assignatura vinculada al projecte se’ls proposi d’aquí endavant
• Que els ha aportat un canvi significatiu en el seu aprenentatge perquè estan agafant l’hàbit d’ampliar aprenentatge buscant nous recursos a la xarxa, crear artefactes on mostrar el seu aprenentatge
• Que els seus eportafolis mostren en bona manera, personalitat de cadascú. Cada eportafoli és diferent perquè responen a les característiques individuals de cada aprenent

Tanmateix, tot i que aquesta impressió és real i està basada en les pròpies declaracions de l’alumnat, encara queda molt per fer com es pot detectar també tot el següent:

• Que hi ha alumnes que tot i reconèixer el valor de l’aprenentatge tècnic en el present, i el valor pedagògic per a la seva futura docència, es neguen en rotund a documentar el seu aprenentatge més enllà dels mínims que es demanen en el marc de les assignatures vinculades al projecte a cada semestre
• Que hi ha alumnes que senten que encara no dominen les eines a nivell tècnic
• Que hi ha alumnes que no veuen el valor de la reflexió per a l’aprenentatge ni consideren que els hagi aportat res en el seu procés d’aprenentatge
• Que existeix encara un grup de resistència a la tecnologia en educació que es dedueix de la seva nul.la participació en els grups de discussió plantejats per al seguiment del projecte.
• Que la resistència al projecte també ha vengut, pel seu caràcter d’obligatorietat.
• Que donat el treball col.laboratiu que s’està fent a Menorca entre les alumnes per ajudar-se en la construcció de l’eportafoli perquè senzillament, tenen el suport tècnic molt lluny o desdibuixat, podria ser que jo hagi caigut en l’errada de donar un excés d’ajuda que no hagi motiva a l’alumnat a investigar i aprendre amb autonomia.

En quant al testimoni del professorat, puc avançar les següents declaracions:

• El suport electrònic del portafoli ha potenciat l’aprenentatge de les assignatures que s’han vinculat al projecte.
• Tot el professorat ha decidit repetir l’experiència en promocions posteriors. Les propostes de millora que s’han realitzat, a iniciativa del professorat, en algunes assignatures, tenen l’objectiu d’aprofundir en la metodologia.
• L’eportafoli pot aportar tant a l’alumnat que el realitza com al professorat que planteja.
• El portafoli podrà arribar a ser una eina més de l’avaluació del pla d’estudis
• El projecte pot arribar a ser un element de qualitat dels estudis de Mestre a la Seu d’Eivissa que aprofita les possibilitats d’atenció i tutorització que permeten els grups petits.
• El perfil de professorat associat és un element més de dificultat per a la coordinació del projecte. També la carregar professional del professorat associat de la Seu pot ser una barrera perquè arribi a ser considerat com a un projecte compartit per tot l’equip docent, més enllà de la participació puntual amb motiu de la proposta plantejada per un membre de l’equip docent.
• La necessitat de potenciar projectes com aquests, en la línia d’integrar la tecnologia a l’educació donada la seva presència en les etapes en les quals l’alumnat exercirà la seva carrera professional.

Tot això és una relació de les impressions que m’han quedat després de les sis trobades amb professorat i alumnat. Segurament, gràcies a l’anàlisi acurat de tot el material, es podrà aprofundir en totes aquestes línies, així com tal vegada, surtin nous aspectes a contemplar.

Nova acció: alumnat col·laborador

Durant aquest passat mes de desembre hem iniciat una nova acció, entre altres, com explic en aquesta entrada de bloc inicial, dins el projecte d’eportafoli. Es tracta de la convocatòria per primera vegada, de dos places d’alumnat col·laborador, d’un sol mòdul. El fet de que siguin dos alumnes amb només quinze hores és perquè realment, volia començar poc a poc, per poder comprovar amb una certa tranquil·litat què realment, és una tasca adequada per aquest perfil d’alumnes. Una sola alumna hauria treballat molt tota sola en cas de problemes tècnics, tot i el meu suport, així que vaig pensar que el millor era que poguessin formar un equip, encara que sigui de mínims, dos persones amb el mínims d’hores. Si l’experiència va bé, Si el projecte va endavant, i cada any, s’incorpora una nova promoció, vol dir que arribarem a tenir quatre grups treballant, a diferent nivell, amb els seus eportafolis, la qual cosa planteja una gran diversitat que per ser atesa només per una sola persona podria arribar a ser molt complex. I vaig considerar que era un bon moment, ara que ja hi ha tres promocions, començar aquesta nova acció.

I el meu presagi és que serà un èxit de proposta, ja que les alumnes seleccionades, na M.C.V i na N.T.M, que estan fent enguany el tercer curs, i són per tant, de la promoció de referència de la meva tesi, des del primer moment, han començat la feina encomanada amb gran eficàcia i rapidesa, i mostrant una gran motivació per la feina.

La necessitat més urgent de feina era la creació de dos planes amb l’eina de Netvibes per reunir els eportafolis de l’alumnat de primer i segon. Els de segon no en tenien encara perquè l’any passat, com ja hem dit en algun moment, pendents de les valoracions del Tribunal de Treball de Fi de Màster, vàrem considerar oportú esperar un any a generalitzar la proposta. Per tant, ara calia fer aquestes tasques inicials per dos grups.

Així doncs, cada una de les alumnes, s’encarrega de la realització de la plana de Netvibes per un grup, i en les següents tasques, es repetirà la dedicació de cada una en el mateix grup. Per suposat, la realització de les tasques en relació al grup de tercer, és exclusivament feina meva, ja que és el grup de referència de la meva tesi.

Després de la realització de la primera tasca, les següents dos, ja que hem decidit estructurar el mòdul en tres tasques, a cinc hores cada tasca per el total de les quinze hores, podran ser a proposta de les necessitats que hagin detectat les pròpies alumnes. D’entrada també pensava fer dos propostes: la creació d’un altre lloc web on recomanar eines de la Web 2.0 per a la creació d’artefactes en diferents format, i la gestió del compte de Twitter que les alumnes de primer, voluntàrament i espontània varen iniciar. Tanmateix, si les alumnes tenen altres propostes que considerin més prioritàries, estaré encantada que les comentem entre les tres, i les tirem endavant si així ho acordam.

Aprofit per deixar l’enllaç a les dos planes de Netvibes que ja han creat les dos flamants alumnes col·laboradores del project amb que estic encantada i orgullosíssima de comptar:

Netfolio de la promoció 2011-15

Netfolio de la promoció 2010-14