Encara el mateix...

El dijous passat, 24 de febrer de 2010, vàrem fer una nova tutoria de cara al segon semestre. Els punts de l'ordre del dia eren dos: torn obert de l'alumnat i treball entorn a l'eportafoli, en aquest ordre. Sempre començam així perquè l'alumnat aprofiti aquestes sessions per comentar-me el desenvolupament del semestre, els problemes i els èxits també encara que d'això no en parlam molt. Va ser una sessió dura perquè sembla que els problemes no acaben: excès de treballs, temporalitzacions al límit on s'acumulen els treballs al final del semestre i es solapen amb els exàmens... etc. Tenen tota la raó i per suposat, des de la meva feina, intentaré donar el suport necessari perquè aquestes qüestions de coordinació s'arribin a arreglar.

Ens vàrem passar tota la sessió així, i quan al final, es varen plantejar els mateixos dubtes de sempre en relació a l'eportafoli, jo ja no podia més: el desanim va poder amb mi, tot se me va caure damunt... per què tanta feina i tant d'esforç si després de tant de mostrar i justificar vies encara seguíem estancats en les mateixes qüestions inicials? En aquesta entrada de bloc feta des del mòbil es pot comprovar la meva desil.lusió

I vaig tancar la sessió, posposant el debat a una altra sessió, sense resoldre els dubtes perquè el debat havia estat molt intens en relació al primer tema i no volia - ni tan sols podia resisitr, tantmateix- que s'extengués el mateix to al projecte.

Avui, però, després de pensar-hi tot el cap de setmana he tret una notícia al fòrum de tutoria, en el qual ens comunicam per portar a terme el projecte, intentant aclarir un poc més la qüestió, tot i la meva pena d'encara no haver aconseguit que hi hagi alumnes que no vegin el valor de compartir i corrent el risc també, de què el projecte es desvirtui en un dels principis que jo consider clau: que sigui públic.

Així, he tret el següent:

Bon dia,

Només una reflexió per començar la setmana resolvent els dubtes que es varen plantejar el dijous i que vàrem deixar oberts.

Per mi, una característica clau d'aquest projecte és que sigui públic considerant que el fet de compartir opinions, experiències i reflexions implica una aportació inestimable a la formació docent, tant inicial com permanent.

Tanmateix, si algun alumne/a considera aquest tret no com un motor sinó com un inhibidor de l'aprenentatge, idò lògicament, ho pot replantejar, i en tot cas, fer-ho privat.

En cas de fer-se privat, aquesta persona haurà de convidar un a un, cada un dels membres del grup que considera pot veure el seu eportafoli. Lògicament, el professorat haurà de ser donat d'alta perquè pugui corregir i fer seguiment a l'eportafoli.

Finalment, de la resta de dubtes que es varen plantejar en quant a la publicació de treballs i material multimèdia, hi ha moltes possibles fórmules per complir l'activitat i que tothom es senti bé amb els treballs publicats.

Salutacions cordials,
Gemma

Tenint en compte, que la literatura sobre l'eportafoli considera la qüestió de la privacitat un tema de decisió de la pròpia persona usuària, he considerat just que es donés aquesta opció, tot i que el projecte no pretén només entrar en la metodologia de l'eportafoli sinó també donar models de treball amb les TIC i la Web 2.0 a l'educació. Per tant, la qüestió de compartir, que és bàsica, quedaria desafortunadament bastant perjudicada. Tanmateix, confiï des d'aquí, que aquest cas només es doni en pocs alumnes i que la majoria ja hagi vist superades les pors de compartir, i sobretot, ja hagi experiementat prou com per haver valorat la importància de què el seu eportafoli sigui públic.

També varen sortir altres problemes en relació a això com no voler compartir un treball. Per què serà? Quina és la seva por? Quina por s'ha de tenir si es comparteix el que millor es sap fer?

Esperem només hagi estat un petit pas endarrera, i que aviat, en donem dos endavant.

El meu llegat!

Encara no tenc clara la qüestió de l'anonimat en aquesta investigació. He vist que és una qüestió que s'intenta respectar al màxim en la majoria d'estudis, però donat que aquest es tracta d'un estudi de cas, on l'aportació individual és clau per a l'èxit de l'experiència, no veig que sigui especialment important ni tan sols positiu el fet que també el respectem. De fet, crec que seria encorajador poder dir noms... però bé, de moment, segueix intentant guardar l'anonimant de la persna que protagonitza aquesta situació.

En definitiva, que una alumna, apassionada de l'educació, d'aprendre a aprendre i del seu eportafoli, m'ha comentat la necessitat que ha sentit ja de fer d'aquest entorn virtual propi un entorn que reflexi el seu aprenentatge i la seva concepció de l'educació... Ja es pot pensar l'alegria que em dóna veure el seu entusiasme, i veure com ja projecta la seva futura docència amb aquesta eina, la qual necessita redissenyar perquè en un futur hi pugui afegir la part professional.

Tal és la seva dedicació que en algun moment, la seva mare li qüestiona la feina, el temps i la dedicació, a la qual cosa, una vegada, ella li contesta: mamà, és el que puc aportar, és el meu llegat!

I vàrem riure, ella, un poc amb il.lusió i vergonya, però jo reia amb l'alegria d'una situació que per mi no és només còmica, sinó significativa de què encara valdrà la pena tant d'esforç i tanta preocupació. Efectivament, no ho podia dir millor l'alumna, ni podia representar-ho d'una manera més significativa: construir un eportafoli és la nostra aportació a la millora de l'educació, és el nostre granet d'arena per a una pràctica educativa conseqüent amb la teoria a la qual sempre ens solem remetre però que mai acabam de complir fins a la darrera conseqüència... en definitiva, és el nostre llegat.

I molt que promet aquest llegat!

Brotes verdes?

Durant el primer semestre d'aquest segon curs del projecte, l'alumnat ha treballat el seu eportafoli a partir de dues assignatures, la d'Educació Inclusiva i la d'Expressó Plàstica. En ambdues assignatures, la tasca es focalitzava en la reflexió sobre l'aprenentage, cor i ànima dels eportafolis com ja sabem segons Helen Barrett, i sembla que els resultats han estat prou satisfactoris.

La reflexió sobre el propi aprenentate, el procés viscut, les dificultas trobades, els objectius assolits i els que es plantegen en conseqüència, els objectius pendents, les passes realitzades etc, sembla que és un procés difícil d'entendre i de realitzar. I si l'any passat ens va quedar com a tasca pendent, aquest semestre a la fi ens hi hem centrat: la tasca ja ha estat ben iniciada, i alguns casos, amb bon nivell d'assoliment.

Però a més, d'haver complit els mínims, hi hagut alumnes que han anat més enllà dels mínims, i no només han recollit el que seria avaluat de l'eportafoli en les dues assigantures esmentades, sinó que a més, ha recollit altres aprenentatges i reflexions fets en altres àmbits. A més, un bon número d'alumnes, també ha dissenyat el bloc on es trobaven aquestes entrades amb certa cura, dedicant temps a afegir muntatges fotogràfics, canviar fons, buscar nous formats de fonts etc. Tot plegat senyal de què hi ha petits canvis i tal vegada, fins i tot, algun brot verd... esperançador i encoratjador.

De moment, ja hem afegit a la plana de Netvibes els blocs creats per a aquest segon curs, on hi ha les notícies publicades amb les etiquetes per assignatures o on hi ha els enllaços als blocs creats per les assignatures, depenent del mètode que ha escollit l'alumnat.

Twittejant el projecte

Justa abans de les vacacions de Nadal, i com es pot veure en aquesta entrada anterior, vàrem introduir en el projecte una nova eina, Twitter com a xarxa social on donar difusió als nostres eportafolis i on a la vegada, començar intercanvis socials que enriqueixin les reflexions que es suposa anam recollint. Aquesta nova passa va ser gràcies a la demanda de dues alumnes, de les quals només una, de moment, li ha donat la utilitat per la qual la introduíem, l’intercanvi d’opinions i experiències en temes educatius.

De totes maneres, pareix que hi ha una certa curiositat per aquesta xarxa social ja que tot l’alumnat en té referències i comença a escoltar la passió amb la que algunes usuàries estam parlant de les experiències d’aprenentatge informal estam vivint gràcies a Twitter. Per tant, sembla que encara no és hora de rendir-se ni aparcar la idea.

Per tant, mentre aquest diumenge de matí, per cert un diumenge de matí de sol i no massa fred pel temps en que estam, em vaig passar el matí i pràcticament tot el dia, fent el suport tècnic a l’alumnat que havia de lliurar mitjançant la publicació en els seus eportafolis dos treballs per a les dues assignatures vinculades al projecte durant el semestre. I mentre feia la revisió, anava twittejant aquells blocs de segon dels eportafolis de l’alumnat que complien requisits mínims, amb l’etiqueta que ja havíem creat també anteriorment, #epeiv.

Vaig demanar col·laboració i opinions i lògicament, no és fàcil trobar-ne que s’estan fent tant massiva i progressivament, tweets amb nous enllaços. Tanmateix, si vàrem tenir algun feedback, com algun retweet I algun comentari. Durant aquesta setmana intentaré donar-li una nova empenta a aquesta acció, i desaré després els tweets d’aquesta primera incursió dels eportafolis en el Twitter.

De moment, ningun alumne me n’ha fet cap comentari directament però esper que ho hagin vist i els hagi fet il·lusió. de fet, pel nostre entorn Moodle de tutoria de carrera, els vaig posar l’enllaç a la pàgina corresponent a l’etiqueta i alguns han contestat que ho ha vist i que tenen la intenció d’entrar-hi en quant acabi el període d’exàmens.

Allí estarem per seguir fent la tutoria d’aquests aprenentatges tan valuosos que pensam poden enfortir l’esperit crític i reflexiu que pugui ajudar a portar-los a fer el canvi metodològic que l’educació del segle XXI demana.

Tasques noves i eines noves... dificultats assegurades

El passat cap de setmana, com aquest, per cert, va ser un altre cap de setmana intens en la realització del treball de fi de màster, però el vull destacar especialment per dos aspectes, una reflexió que he fet i una nova activitat entorn al projecte.

Estava fent la introducció teòrica en el treball sobre els eportafolis,i llegint a na Helen Barrett vaig descobrir una altra de les frases que he vist que també és molt recorrent en ella i en molts de documents seus i que tanmateix no havia descobert fins ara.

En la defensa de la seva tesi va argumentar que per a noves tasques, eines velles i per a eines noves, tasques velles, i francament, ho vaig trobar tan oportú pel nostre projecte que no puc més que donar-li raó i fer-ne la transferència a l’experiència que estam vivint.

Aplicant aquest criteri, es fàcilment observable que el nostre projecte no tenia moltes possibilitats de ser empresa fàcil perquè és pels alumnes i tot a la vegada, una tasca nova amb eines noves.

Des de què he fet aquesta reflexió em sorgeix una pregunta important: hauria d’haver pautat l’experiència de manera, que no s’introdueixen les dues vessant noves a la vegada?, és adir, tal vegada, iniciar als alumnes en la metodologia del eportafoli i després, iniciar-los en la seva vessant electrónica. És una opció, hi era i no la vàrem contemplar, això és evident, i segurament, és una opció menys arriscada i més prudent. Però així i tot, segueix tenint el mateix dubte: era per totes aquestes raons més adient?

Idò, a pesar de les dificultats del procés que estam vivint, de les resistències al canvi i els qüestionaments continus que si no veig al menys percep, a pesar de tot, no, no crec que hagués estat més oportú. Era hora d’arriscar-se, de plantejar projectes novedosos encaminats a canviar la manera d’aprendre i per tant, d’alguna manera, la futura manera d’ensenyar de l’alumnat dels estudis de mestre i quin millor moment, que des del bon començament.

Des de l’any passat, molt s’ha fet, algunes petites passes que són, esperem, l’inici d’un camí molt llarg per recórrer en el qual l’alumnat construirà una identitat professional amb més possibilitats de ser crítica, reflexiva i coherent entre la teoria i la pràctica i de ben segur que algun dia tendrà el reflex en una transformació de les metodologies actuals.